El vuit d’abril de 1910 Dom Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, iniciava un viatge per la península del Sinaí i l’Aràbia Pètria acompanyat del prevere belga Joseph Vandervorst. Tots dos eren alumnes de l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. Es tractava de resseguir l’itinerari que, anys abans, havia recorregut el seu mestre Marie Joseph Lagrange i altres dominics d’aquesta escola.

Cent anys després, i fent coincidir expressament les mateixes dates, els dos autors han repetit el mateix viatge que el monjo català. El camí d’Ubach és un diari de les seves aventures i de la relació amb els beduïns que els fan de guia a través dels paratges mítics del llibre de l’Èxode.

Amb pròleg de Martí Gironell:
“Cervera i Lufrani han creat les condicions que permeten al lector traslladar-se fins a aquella època excepcional i viure les aventures i proeses del pare Ubach en la seva pròpia pell.”