Leandre Cristòfol fou un escultor surrealista a l’entorn de la revista ART, que va mobilitzar durant els anys trenta la ciutat de Lleida, conjuntament amb Viola, Lamolla i Crous. Logicfobista després, a la Barcelona del 1936, va defensar postulats poètics i lírics, al costat de la segona generació d’avantguardistes com Remei Varo o Esteve Francès. Va conèixer i tractar Benjamin Péret, i fou a través d’ell que va participar a les mostres internacionals del surrealisme a París i Tòquio, els anys 1936 i 1937.

El seu exili posterior fou interior. Reclòs a Lleida, va evitar una pràctica experimental sota la pressió política, fins que als anys cinquanta, connectat novament amb Sebastià Gasch i Joan Prats, va reiniciar la seva escultura fràgil i objectual, íntima i astral, que va començar a mostrar als Salons d’Octubre a Barcelona, fins que a finals de la década de 1970 va crear la  darrera sèrie “Alfa-Omega-Alfa”, que resumia la seva visió cosmològica de l’home i la creativitat.