Contes de malalties: El bosc d’en Pau

Pseudònim: Lluna meva Autors/es: Paula Acedo Batista, Ignasi Albert Hohenhorst, Biel Bertran Triginer, Natalia Cañada Chacón, Gina Casanovas Boza, Irene Fernández Sáiz, Rubén Gallardo Navas, Nil García Bonet, Paula González González, Natalia González Lozano, Pol Gris Meseguer, Kira Martina Iglesias Borós, Miquel lsrael Fajardo, Adrià Lafuente Fernández, Gerard López Cintas, Adrià Maduro Mitjans, David Martínez Barragán, Clàudia Martínez De Carvalho, Meritxell Massós Diego, Gala Pedrosa Alba, Roger Pérez Valero, Iria Ramírez Lafuente, Jan Ruíz Ortells, Felipe Ruíz Tort, Lucía Sánchez Duch, Judith Sedó Asmarats, Júlia Vergés Olivé i Eric Zamora Arias. Categoria: Cicle inicial Escola: Sant Miquel, Molins de Rei Mestra: María Jesús Fuentes Roldón Conte guanyador del onzè premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes Alguns valors i conceptes: família, amics, amor, por, mort, malaltia, fragilitat, sacrifici, valentia, col·laborar. En Pau estava malalt. Es passava la vida a l’hospital i trobava a faltar els seus amics i la seva família. Tot i que l’anaven a veure cada dia, havia d’estar algunes estones sol. Aleshores es posava a dibuixar, que li agradava més que jugar o mirar la televisió. Dibuixava i dibuixava arbres, flors, plantes i animalets, tot el que s’imaginava que hi havia en el món fora de l’hospital. Però el que més dibuixava eren arbres. Els feia de totes les mides i amb fulles de tots els tons: verdes, groguenques, vermelloses, marrons… Pintava arbres vells, joves, de tronc fi o gros; dibuixava alzines, roures, pins, faigs i figueres. Els anava penjant per les parets de la seva habitació i tota la gent que passava per allà s’aturava a mirar un moment i exclamava: “Quina habitació més maca!” Això li agradava molt i seguia dibuixant. Un dia, es va adonar que li estava caient el cabell...