Pseudònim:
Harry Potter
Autors/es:
Judith Arangüés, Susana Berenguer, Alberto Blasco, Mariona Buxons, Nico de Evan, Víctor Díaz, David Estrada, Christian García, Irene Isbert, Xènia Mayo, Alex Mulet, Marc Navarro, Paula Pastor, Mia Peiró, Tom Pérez, Eric Pou, Pau Roca, Adrià Roig, Carlota Salses, Jordi Salvo, Lucas Segura, Vittoria Sodini, Borja Sumalla, Manuela Vila-San-Juan, Yu Wang.
Categoria: Cicle inicial
Escola: La Salle Bonanova, Barcelona
Mestra: Rosa Almau
Conte guanyador del dotzè premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes.
Alguns valors i conceptes: cuidar, amor, compromís, malaltia, fragilitat, vulnerabilitat.
Aquesta és la història de la Maria que tenia un avi anomenat Ferran. En Ferran tenia vuitanta-vuit anys. Els pocs cabells que li quedaven eren de color gris. Portava ulleres, dentadura postissa i un bastó per caminar. La nena se l’estimava molt perquè era molt bo. Però en Ferran tenia un gran problema; era tan vellet que havia perdut la memòria. Confonia les coses. Un dia en Ferran va anar amb la Maria a comprar el diari. A l’hora d’anar a pagar va treure de la cartera diners del Monopoli.
—Avi, t’has confós! Portes bitllets del Monopoli!
—Ui! Ara porto els diners de veritat. Ai, mare meva, no sé on tinc el cap.
Quan van arribar a casa, l’avi va deixar el diari al costat dels deures de la Maria. Va marxar al lavabo i quan va tornar va agafar els deures pensant que eren el diari.
—Avi, has agafat els meus deures?
—Ups, ho sento, perdona. Ja el veia jo una mica estrany, aquest diari. Ai, mare meva, no sé on tinc el cap.
A la tarda van sortir a fer un tomb pel parc de sota de casa. En Ferran s’adona que ha perdut la cartera i li pregunta a un noi que estava molt quiet:
—Hola, has vist una cartera de color negre?
Passats uns minuts, en Ferran estranyat li pregunta:
—Home, noi, per què estàs tan quiet?
—Avi, avi! —cridava la Maria—. Què fas parlant amb una estàtua? No veus que no es mou ni parla?
—Ai, mare meva, no sé on tinc el cap.
Quan va arribar la nit es va treure la dentadura postissa. La va guardar a la seva capseta i es va ficar dins el llit.
—El meu llit el trobo molt petit. Tinc els peus congelats. O he crescut i sóc més alt, o el llit s’ha fet petit.
—Carai, et surten els peus, avi! —va dir la Maria—. Que no veus que és el meu llit?
—Ai, mare meva, no sé on tinc el cap!
L’endemà al matí, en Ferran després d’esmorzar va fer el que més li agradava: els sudokus i els mots encreuats del diari.
—Caram, aquest bolígraf ja no funciona.
—Què fas, avi? Això és un pal! —va dir la Maria.
—Ai, mare meva, no sé on tinc el cap.
En Ferran no s’imaginava el que passaria aquell dia. Era el seu aniversari. Buscava la Maria i no la trobava.
—Maria, Maria, on ets?, que et necessito. Ai, mare meva, no sé on tinc el cap. He perdut la Maria!
La Maria, de sobte, amb un pastís a la mà va cridar:
—Felicitats, avi!
—Gràcies, Maria! Sabia que tu te’n recordaries, del meu aniversari!
—I tu, ara mateix, em faràs un petó ben gros. Ets el millor avi del món!
En Ferran, que tenia problemes de memòria, mai va oblidar aquell dia. Vet aquí en Ferran i vet aquí la Maria, que bonic va ser aquell dia. Vet aquí la Maria i vet aquí en Ferran, que junts feliços viuran.
Dotzè premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes. Contes d’avis.
L’anàlisi dels contes mostra, amb molta claredat, què vol dir ser avi o àvia avui en dia. I apareixen amb molta força totes les coses bones i positives que aporta l’exercici d’aquest rol, tant als avis i les àvies, com als néts i les nétes. Els elements positius estan vinculats sobretot a aspectes relacionals. El valor que més apareix i que millor està descrit és el de cuidar. I podríem dir que els avis i les àvies cuiden d’una forma molt especial: amb amor (segon valor que apareix també de forma molt extensa). En aquest cuidar s’associen valors com el compromís, la positivitat, el compartir, la transmissió i el fet de ser referents.
I en darrer terme, apareixen també aspectes més negatius de ser avi i àvia, relacionats amb el cicle vital de la vellesa, com és la malaltia, la fragilitat i la vulnerabilitat de les persones grans. Destaquen entre les malalties l’Alzheimer, que és la més citada pels nens i les nenes. També apareix la mort, però malgrat suposar un moment de patiment i tristesa, als néts i les nétes els reconforta tota la vivència positiva i els records que conserven dels avis i les àvies.
Si vols llegir l’estudi “Escoltem els nens: Valors que aporten els avis i les àvies, pots fer-ho aquí.
