Fra Ricard, poc després de tornar del seu propi exili i havent estat víctima de les persecucions de religiosos, assumia aquest encàrrec tan difícil d’acompanyar els condemnats fins al moment de la mort.

Però encara més si pensem que molts d’aquests presos compartien la ideologia que provocà la mort dels seus germans caputxins; una ideologia totalment oposada a la seva.
I, malgrat això, com diu el provincial en la presentació, “el seu escrit colpeix vivament per la delicadesa exquisida: cap acusació, cap judici, cap insinuació, cap retret, cap defensa, cap apologia, cap justificació. Un testimoniatge que reflecteix una qualitat humana indiscutible”.
Va complir l’encàrrec que li havien encomanat, però a més, conscient de les injustícies, els maltractaments, de la barbàrie de la guerra i de les seves conseqüències, es va posar sempre al costat de les víctimes i dels seus familiars, intentant ajudar-los en tot el que va poder.