Bàlsam del samarità, elixir de llarga vida, cervesa de frare, ratafia conventual de nous verds són denominacions i títols suggerents que provenen d’un altre temps, i que van sonar a Sevilla durant la presentació de Pócimas de Capuchino. Hierbas y recetas conventuales. L’acte es va realitzar amb la col·laboració de l’Associació Pro Restauración Capilla de San José, de la librería Anatma i d’Azeta Distribuciones. Durant la seva estada a Sevilla, fra Valentí Serra de Manresa va voler remarcar el paper de la tradició caputxina en la recopilació i difusió de la terapèutica popular i la farmacopea tradicional.
Los frailes, rivales de los boticarios
En “A vivir que son dos días”, programa dirigit a Sevilla per Sonsoles Ferrín, fra Valentí Serra va destacar la tasca que frares i monjos, ja des de l’època medieval, van desenvolupar com “apotecaris, fins i tot rivalitzant en l’Edat Mitjana amb aquells que regentaven les farmàcies”. El frare franciscà va explicar com els gremis van demanar que es legislés “perquè en els convents no es poguessin donar medicines als seglars”.
Les plantes, el tresor dels pobres
En “Aquí estamos”, de Canal Sur Radio, dirigit per Rafa Cremades, l’autor de Pócimas de Capuchino va evocar el paper dels frares caputxins com “instructors dels estaments populars en el saber percebre i descobrir els principis actius que tenen les plantes”. La tradició caputxina ha anomenat a les plantes “el tresor dels pobres”, recorda fra Valentí Serra. I afegeix: “Tenim un accés lliure a les plantes, però hem de saber identificar-les, observar-les i conèixer els seus principis actius perquè les apliquem a favor de la nostra salut.”
L’elixir de la llarga vida
El frare franciscà va voler centrar-se en plantes i herbes que abunden a Andalusia, com el llentiscle (Pistacia lentiscus). “Va ser un dels primers arbustos que va usar l’home primitiu. D’aquesta planta treia una mena d’oli per amanir les primeres verdures i fruits que recol·lectava. El llentiscle va ser molt apreciat també pels egipcis. D’ella extreien màstic, una resina que s’utilitzava per fer barreges amb la mirra i altres productes usats per momificar els cadàvers”.
“Existeix l’elixir de la llarga vida?”, li va preguntar Rafa Cremades. “Jo he recollit una fórmula antiga que van elaborar els caputxins del convent de Santa Madrona, que era al centre de Barcelona, on ara hi ha la Plaça Reial. Els va donar molta fama. Però tenim data de caducitat! “, va fer broma Fra Valentí. L’autor de Pócimas de capuchino va explicar que pren regularment herbes. “Ara, per exemple, per preparar la protecció bronquial i per resistir l’hivern, prenc serpoll (Thymus serpylllum), un farigola d’alta muntanya que té uns principis molt forts. El seu efecte és tònic i anticatarral”.
La cervesa de frare
La cervesa, com tants altres alcohols, es va inventar en els monestirs. “La cervesa es servia a manera de sopa calenta per obsequiar als pobres i pelegrins. Ajudava a matar les infeccions intestinals. Ara es fa amb llúpol, però antigament s’elaborava amb murta i marduix. La cervesa, si es pren amb moderació, ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars i a eliminar el colesterol “, va comentar fra Valentí Serra.
“De la felicidad, el dolor y otras hierbas”
César Rufino (@ Expediente1965), cap de cultura de El Correo de Andalucía, va voler subtratllar en el seu article “De la felicidad, el dolor i otras hierbas”, el valor del receptari pel seu caràcter “rebel”. “És una aproximació a tot el que la globalització està arrasant en la seva política de terra cremada. Quan fra Valentí Serra parla de “les herbes santes”… hi ha també un posicionament crític davant la forma actual d’entendre i gestionar la vida “.
