Joana Raspall ha mort la matinada d’aquest dimecres 4 de desembre. Poc abans d’acabar l’any en què s’ha celebrat el centenari del seu naixement. Justament en els actes de cloenda de l’Any Raspall, fa tan sols dues setmanes, Editorial Mediterrània va presentar ‘Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any‘, un recull de poemes majoritàriament inèdits de Raspall, il·lustrats per Ignasi Blanch.
Des d’Editorial Mediterrània agraïm a la Joana Raspall la seva tasca, tot el llegat literari que ens ha deixat, i haver-nos fet partícips de la il·lusió per aquest darrer llibre, el seu últim regal; un recull de poemes per als més petits, per a ser recitats dalt de la cadira per Nadal.
“La vida és al foc
-verda?, mal encesa?-.
Viure no és un joc
ni una proesa.
Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre’l amb traça.”
Joana Raspall, 1913-2013
De “Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any”
